 |
Introducció. |
|
| |
Parlar de l’Ametlla i no
parlar de Pastorets cada cop es va tornant més difícil,
són com dos amics íntims que no saben ni poden
anar enlloc l’un sense l’altre i per això
han anat fent camí junts al llarg de la història,
donant-se les mans i fent-se costat.
I no té res d’estrany ja que la colònia
i els pastorets quasi van néixer i créixer junts,
al mateix temps, i han complert una vida que ja supera els cent
anys. La permanència de tots dos després de tants
anys de vida lligats als esforços de la gent, ha fet
que avui en dia encara en siguin una realitat palpable i que
s’identifica amb un poble amb ganes de ser-ho.
|
|
| |
|
|
| |
Història. |
|
| |
1878 |
Primeres representacions que es duien a terme
durant la celebració de la Missa del Gall on un
conjunt de persones vestides de pastors baixaven del cor i anaven
a adorar el nen Jesús fent
una cerimònia organitzada per les Germanes Dominiques.
|
|
| |
1880 |
La cerimònia duta a terme dins l’església
es prohibí i es traslladà al teatre vell (actual
biblioteca i llar d’avis) on ja es feren uns pastorets
íntegres, els de “El Bato i el Borrego”.
Es feren fins al 1902 i en tenien cura el capellà i les
Germanes Dominiques.
|
|
| |
1902 |
S’estrena el teatre nou ubicat al mateix
lloc on tenim el teatre actual i s’aprofita també
per estrenar nous pastorets amb “El naixament del
Salvador o la redempció de l’esclau”
i “La venjança de Jesús”
que s’anaren alternant fins a l’any 1912.
|
|
| |
1912 |
S’estrena “La Rosa de Jericó”,
l’obra que dóna més ressò i prestigi
dels pastorets que s’havien
anat fent a l’Ametlla. Aquests es van fer fins l’any
1939 i s’anaren alternant amb d’altres obres
com “L’estel de Natzaret”, “La venjança
de Jesús” i “Jesús infant”.
|
|
| |
1936-38 |
Durant tots aquests anys no es feren pastorets
a causa de la guerra civil ja que es varen prohibir totes les
manifestacions de caràcter religiós.
|
|
| |
1939 |
Es posa de nou en escena “La Rosa
de Jericó” i, tot i la normativa del nou govern,
les representacions són en català. Continua fent-se
molts anys alternant-la amb “La venjança de
Jesús” fins a arribar a l’any 1949.
|
|
| |
1949 |
Es reforma el teatre dotant-lo de nous mitjans
tècnics i modificant-ne la seva estructura perquè
el pati de butaques passés a un aforament de 600 persones
i l’escenari fos més gran per adequar-se tant als
actors com a l’escenografia. L’obra representada
encara era “La Rosa de Jericó” però
una sèrie de canvis (incorporació de dones i nous
quadres) i la renovació de la lletra per part d’en
Francesc d’Assís Picas i la música per part
d’en Josep Conangla (fills de l’Ametlla), van fer
que l’obra passés a anunciar-se com “Els
pastorets de l’Ametlla de Merola”.
|
|
| |
1954 |
Per tots aquests canvis i l’evolució
cap a una obra més entenedora barrejant-hi alguns elements
de l’obra “La Rosa de Jericó”
, naixerà finalment “La flor de Nadal”,
i d’aleshores ençà són els únics
que s’han representat. Tots aquests factors han portat
també a anomenar l’obra com “Els pastorets
de l’Ametlla de Merola” ja que tant l’autor
de la lletra com el de la música, F. A. Picas i J. Conangla,
són fills de l’Ametlla i van dotar a l’obra
una personalitat característica, aprofitant també
tot el passat teatral històric que s’havia anat
portant a terme fins llavors. També s’ha de dir
que els diferents directors que han anat passant al llarg del
temps dels pastorets han sigut de l’Ametlla i tots ells
han ajudat a evolucionar, perfeccionar i adaptar l’obra
al temps que vivim igual que totes aquelles millores tècniques
que s’han realitzat com l’arranjament de la música
per part d’en Carles Cases al 1992 i altres millores escenogràfiques. |
|
| |
|
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
