L'Ametlla de Merola
Història.
La Flor de Nadal.
Quadres.

Informació i Organització.
Fotografíes
Reserva d'entrades
   
Què és la “LA FLOR DE NADAL” ?
  Fruit de totes les obres que s’anaren representant a l’Ametlla però principalment de “La Rosa de Jericó”, sorgí “La Flor de Nadal”, amb Francesc d’Assís Picas com a autor de la lletra i amb Josep Conangla com a autor de la música.
L’obra està organitzada en tres actes amb un total de vint quadres. L’obra giravolta entre tres històries paral•leles que conflueixen en el final i que conformen l’argument general de l’obra. Aquestes històries són:

• La història sagrada del naixement de Jesús personificada amb les figures de Josep, Maria i altres personatges bíblics com Zacaries i Elisabet

• La lluita del bé contra el mal centrada en els enfrontaments entre l’arcàngel Miquel i Llucifer

• La vida dels pastors, que acaba de donar cos i caràcter a les altres dues històries, unint-les i donant-los sentit per tal de conformar l’argument general, seguint les pautes del teatre còmic costumista i representant la manera de pensar del poble i la seva forma de vida; d’aquí en destaquen els dos còmics (Matatà i Mataties), el grup de
pastors d’en Pasqual i el Rabadà Joanet

També dins aquesta estructura podem veure l’existència de quadres autosacramentals on se’ns mostra una altra imatge, una història independent de l’espera dels jueus de l’arribada d’un Messies guerrer, representada per Cirus, i que també està fonamentada en la lluita entre el bé, representada per la Veu del Cel, i el mal, representat per Satanàs. Els dos intentaran fer decantar Cirus cap al seu cantó, ajudats per Glòria (la mentida) i per Judit (la veritat. Com en les altres històries, el bé acabarà guanyant amb la destrucció del mal i el naixement del vertader Messies.
El text, amb uns 47 anys de representació, ha anat evolucionant, i els principals canvis que ha sofert han estat l’escurçament i modificació de frases o diàlegs dels personatges per fer-la més àgil i entenedora, l’eliminació d’algun quadre, l’adaptació de molt llenguatge a l’evolució del temps i la unió de la representació en dos actes.