| |
 |
|
La celebració de la Pasqua sense les
Caramelles és poc usual a l’Ametlla de Merola ja
que és una de les manifestacions més tradicionals
i es pot dir que, més o menys bé i amb més
o menys participació, no han faltat mai l en aquesta
diada.
Consta que, pels anys 1880-85, existia una forta rivalitat entre
el grup de les caramelles i el cor parroquial que acabaren per
fusionar-se en una de sola per realitzar el recorregut pels
carrers de l’Ametlla, la majoria de vegades han seguit
la lletra i música d’en Josep Conangla.
|
 |
 |
|
Aquesta festa comença
a celebrar-se pels volts de l’any 65 i fou iniciativa
de l’Agrupament Escolta, que escolliren el diumenge
més proper al del 23 d’abril. Actualment se’n
fa càrrec l’Associació Cultural Esplai.
La jornada s’inicia el dissabte al vespre amb la representació
d’una obra de teatre o la realització d’una
conferència i acaba el diumenge on durant tot el matí,
després de la xocolatada, hi ha la venda de llibres
i les parades de les diferents entitats. A la tarda hi ha
la popular ouada.
|
 |
|
 |
|
En aquests darrers anys, dins
els mesos de febrer i març, es convida a tots els veïns
de l’Ametlla de Merola a arranjar el jardins i zones verdes
del seu entorn i voltants. Les activitats i tasques es proposen
des de la junta de l’Associació de Veïns i
es realitzen conjuntament entre veïns i els encarregats
de jardineria.
Un cop s’acaben la majoria de tasques programades es sol
finalitzar la festa amb un arròs on participen tots els
veïns de l’Ametlla com a celebració i premi
dels treballs realitzats.
(Tornar)
 |
 |
|
Es té constància de l’inici
d’aquesta festa pels volts de l’any 1881 on els
reis de l’Orient arribaren a l’Ametlla de Merola
el dia de la vigília al vespre. Es feren d’altres
anys, però poques vegades fins que al 1923 un grup de
joves, amb la col•laboració de les entitats, reinstaurà
la diada i fins ara no s’ha deixat de fer, incorporant-hi
també l’arribada anterior dels patges per recollir
les cartes de la mainada de l’Ametlla. Tot i això,
si abans els reis arribaven a la vigília, avui dia arriben
sempre puntualment a les 12 del migdia del dia 6 de gener, fent
que la diada sigui un xic més especial.
(Tornar) |
 |
 |
|
Les representacions d’obres
de teatre i la seva afecció van fer néixer els
Pastorets a l’Ametlla de Merola però avui en dia
encara podem gaudir de l’escenificació d’obres
teatrals fora dels Pastorets i que es solen portar a terme per
Sant Jordi i per la Festa Major com un acte més de les
festes.
(Tornar)
|
 |
|
Fins a la inauguració oficial
de l’església, la Festa Major es celebrava el dia
15 d’agost, però posada sota patrocini de Sant
Mateu començà a celebrar-se el dia 21 de setembre,
fos quin fos el dia de la setmana en què s’esqueia.
Més tard, la traslladaren al diumenge més proper
a la festivitat del sant.
En els seus inicis i durant més de 20 anys venia una
orquestra a amenitzar tots els actes que es celebraven que solien
ser: dissabte al vespre, completes cantades de l’Orfeó;
diumenge a les 8 del matí, cercavila pels carrers; en
sortir de l’església, balls de l’esbart dansaire
i els de nans i cascavells; a la tarda, processó; al
vespre serenates i teatre; el dilluns hi havia l’ofici
de difunts al matí, concert a la tarda i castell de focs
per acabar la Festa Major al vespre.
Aquest programa que, amb poques variants durà molts anys,
amb el temps ha anat canviant i ara és un xic diferent.
Així podem veure que la festa comença el divendres
a la tarda amb la penjada de la creu al campanar, el concurs
de plats culinaris al vespre seguit d’un sopar popular,
el pregó de la festa major i nit musical amb l’actuació
de grups locals. El dissabte comença ben d’hora
amb el concurs de pesca; a la tarda hi ha la presentació
de l’equip de futbol-sala, el memorial Josep Ma Feliu
i l’espectacle infantil, i a la nit hi ha teatre i seguidament
ball-discoteca. El diumenge al matí hi ha la cercavila,
la missa solemne i en sortir-ne la tirada de coets i els balls
de cascavells, nans i gegants que són seguits per les
sardanes de migdia; a la tarda hi ha ball popular i al vespre,
revetlla al cafè. Dilluns comença més tard,
al migdia amb el concert-vermut; a la tarda hi ha ball popular
i al vespre sardanes. La Festa Major acaba dimarts amb la baixada
de la creu del campanar.
Com es veu, hi ha algunes diferències, però encara
resta de l’antiguitat la celebració de la missa
solemne i el centenari i tradicional ball de nans i cascavells,
dues manifestacions folklòriques que s’han anat
mantenint al llarg del temps.
(Tornar)
|
 |
|
Els balls de cascavells són
manifestacions folklòriques de la Catalunya Interior.
Reben el nom del camal (calçó ple de cascavells
o picarols) que porten els dansaires a les cames i que fan un
so característic en les voltes i en els salts. Els balladors
són únicament homes tot i que altres indrets també
ballen les dones.
L’actual ball de cascavells de l’Ametlla de Merola
prové de l’antic nucli de Merola i sembla que es
va introduir a l’Ametlla sobre l’any 1902. El primer
que el va ensenyar fou un tal Cucharrera, motejat “El
pequeño de la Granota”.
Documentalment, el ball es troba descrit en un article de Pere
Feliu publicat l’any 1905 en un butlletí del Centre
Excursionista de Catalunya. També es troba citat en el
“Costumari Català” de Joan Amades. S’ha
mantingut fins ara sense variacions ni en la música ni
en la coreografia. El ball consta de cinc parts:
|
1a Part: Els balladors segueixen la música en filera
i rodona i a l’últim compàs el que porta
la bandera dóna una volta sobre si mateix; es repeteix
la tornada i la meitat dels balladors (alternativament a l’abanderat)
donen una volta sobre si mateixos sense parar de caminar;
finalment, a l’últim compàs, són
tots els balladors els que giren sobre si mateixos.
2a
Part: Dansen els balladors en pas de polca i a partir del
compàs 9 ballen de dos en dos i cara per cara; es repeteix
dues vegades més fins a arribar a l’últim
compàs en què fan una nota seca.
3a Part: Després de ballar en filera, els balladors
es posen de quatre en quatre en forma de creu donant-se les
mans i voltant; es torna a ballar en filera i es repeteix
el procés dues vegades més.
4a Part: Ballen en filera i rodona a temps de polca i a partir
del compàs 9 es posen a ballar de dos en dos i davant
per davant; es torna a ballar en filera i rodona i es repeteix
tres vegades més fins a arribar a l’últim
compàs en què fan una nota seca.
5a Part: Ballen agafats de les mans i en rodona i a una nota
determinada posen el peu dret al mig; es fa el mateix però
posant el peu esquerre i a la tercera vegada fan tots un cop
sec donant per finalitzat el ball.
(Tornar)
|
 |
 |
Sembla molt probable que els seus orígens
es remuntin a la celebració de la Patum a l’Ametlla
de Merola que es va fer durant uns anys en el segle passat a
semblança i imitació a la que es feia a Berga
per la presència d’una família de Berga
a la colònia. Uns anys més tard es deixà
de fer, però d’ella encara se’n conserven
els quatre nans.
Documentalment, els quatre nans es troben ressenyats en un article
signat per Mn. G. Vila a la revisa “La Veu de Montserrat”,
de l’any 1899. Cal dir que a l’any 1928, la música
del ball fou arranjada per a cobla pel mestre Josep Conangla
juntament amb la dels cascavells.
Els nans han rebut popularment els noms de rei (bufó),
la reina (trobador), el barber i el torero, però la seva
vestimenta i figures corresponen a quatre òperes: “Il
Rigoletto”, “El Trobador”, “Don Juan”
i “El Barbero de Sevilla”. Els vestits es renovaren
l’any 1988, conservant totes les característiques
dels originals.
La seva dansa es compon de tres parts: 1a
Part: Dansa americana que es repeteix dues vegades, els nans
ballen de dos en dos i a la segona vegada giren i canvien
de parella.
2a
Part: Representa el ballet de Déu, d’arrel berguedana
i es subdivideix en dues parts, la primera es balla agafats
de les mans per parelles i voltant i la segona es posen cara
a cara i amb els braços enlaire toquen les castanyoles
i fan vuit salts canviant de peu cada quatre; es repeteix
una altra vegada.
3a
Part: Corranda amb vuit punts a la dreta i vuit a l’esquerra;
la dansa s’acaba amb un cop fort de música i
els nans fan una salutació tots quatre alhora amb el
cap cap a dintre.
(Tornar)
|
| |
|
|
